A l'abast de les mans, No hi ha fi per a les longituds...53

Es el 53. Em sento poeta, amb ganes d'escriure en vers el que em passa pel cap. El cor batega, amb una idea al cap, amb la sang entrant en mode atac. Desitjos i pulsions, anhels i sensacions. Animal competitiu. Escolta, analitza, respira i apunta a l'objectiu. Com tot en la vida, Real, Efímer, Instant i retorn. Neixer, Creixer, Reproduïr i Morir. No hi ha fi per a les longituds Aquí estic I a l'abast de les mans Ella sembla adormida I es veu més dolça ara que en el somni més rebel Que hagi tingut I la veig lliscar Tot i que sé que hi seré Buscant-te per tot arreu Enlluernat No hi ha fi per a les longituds Aniré Buscant-te per tot arreu Enlluernat No hi ha fi Fins on arribaré veure's per trobar-la de nou D'això en depenen els meus somnis A través de la foscor Percebo el batec del cor Al costat del meu Ella és l'amor més dolç que vaig trobar Així que crec que hi seré Buscant-te per tot arreu Enlluernat No hi ha fi per a les fronteres Aniré a A tot arreu Enlluern...