La Mirada enrera
L'atletisme és un esport que em va donar tot en la vida, i que també m'ho va prendre tot. És curiós, no? Al principi, em va prendre una infància normal. La infància clàssica és sortir de l'escola, anar al parc amb els amics i amigues, fer colla i després de jugar una mica, tornar a casa amb els genolls raspats i la corresponent "Que has fet" de la Mare en arribar. De fet, sóc gran (prop ja dels cinquanta , gran edat) i repeteixo algun hàbit après entrenant. L'atletisme em va donar disciplina, paciència , visió de futur i centrar-me en el present. Quatre punts cardinals, com si fossin la brúixola d'un navegant. La disciplina al nord, al sud la Paciència, a l'est el present i a l'oest, la visió de futur. I quan aquesta brúixola va girant afectada per camps magnètics, pot perdre el nord, com ha passat els últims temps. Les brúixoles tenen un truc, i és que els punts estant fixes sempre prenent com a referència u...