I com deia l'avi biel.. "Es tanca una porta i s'obre una finestra"

 Després d'uns quants dies sense entrar-hi, faré un petit balanç de l'any 2025... l'any on es tanca una porta i s'obre una finestra.... com deia l'avi Biel.

L'any arrencava com els passats 3 anteriors, sense novetat al davant. Seguia mig apàtic, sense trobar una sortida a com reparar els danys que tenia al cor. Buscava en el lloc equivocat? Havia comprès el volum dels danys? Calia una sacsejada. A l'entorn , al meu jo, posar a prova el que creia. Les putes creences limitants tornaven a sortir de l'armari... que si no era un bon company, un bon amic, bon xicot, bon germà... Però una conversa amb una Coach anterior em va fer enfocar les coses diferents. La Gemma em coneix com pocs...

Com diu el Cholo Simeone "En un terremoto no te muevas, el suelo ya lo hace por tí"

Els problemes familiars van ser la primera prova de foc. Vaig ser dur, i clar. El meu nebot está per sobre de tot, o quasi. Ajudar va perjudicar la meva vida personal. Es va pagar dos preus. Una relació i la relació amb la família. Déu va dir ser cosins, no caracollons. Les converses van fer profundes amb el pare del meu nebot, i em va fer veure que mai tindria el seu suport. Aixó va en dues direccions, i si no és així (jo creia que era així durant molts anys... quina llàstima no haver escoltat la Núria, ni l'Olga). Com a germà et respecto, però això d'estimar... és una paraula molt gran per aquest sentiment que tinc.

I al final d'any ha arribat la conversa que tant esperava. Amb el meu pare. Aquella persona que va desaparèixer durant tants i tants anys i que, ara que es troba sol volia tornar. Just el dia que tenia feina de nou. Just el moment per dir-li que no cal que truqui mai més. 27 anys fora no li donen cap dret sobre mi. Haver triat bé al seu moment...

Superar petits combats han fet que torni al repte. I vinc per ser campió. 

 https://open.spotify.com/track/2PnlsTsOTLE5jnBnNe2K0A?si=6784fe61545e4e4f